No cal fer-se la pregunta, per saber la grandiositat d’internet. Ahir vespre vaig aventurar-me, després de que em fessin la “pregunta” vaig llençar-me sense massa miraments.
Tinc que cosnfesar, que suposo que com a tothom, la idea m’havia rodat, però per un motiu o altre l havia posposat. No és que em fes por saber-ne el resultats; de fet estava i em sembla que encar estic, convençut de que malgrat tota la informació que corre per internet, dificilment algú es podia haver fixat en mi. (no perquè no sigui un tipus insteressant, com a minim sóc ample ) però és clar, cabron també una mica. Efectivament …una venjança. Segur que alguns, o molts, per ser sincers, per no parlar d’algunes o moltes podien haver utilitzat aquest mitjà per venjar-se. Efectivament. Aquest, inconcientment podria ser també un dels motius que ajornés la meba decisió.
D ’altra banda aquests internautes estan tots xiflats. El cas és que ahir m’ho varen preguntar i sense contemplacions, ho vaig fer.
Del neguit de la incertesa, vaig passar quasi a la decepció.
Tenia un departamento de 213.564 km² y 411.399 habitantes. La segona adquisició era un riu.
La tercera i mes preocupant, m’havien fet membre d’una banda suïsa de Folk Metal.
Després de quatre pàgines, em vaig reconciliar amb la comunitat internauta. Per fi havia trobat alguna cosa d’alçada. Un cantaor flamenco de Cadis.
La cosa prospera i em llenço sense compassió a obrir noves pàgines. I el desencant torna .
Però després d’unes planes d’avorriment (10 resultats per plana)
apareix l’explosió
Sóc el nº1 en el ranking de la cançó de l’estiu a Xile.
(adjunto el video per si no us ho creieu)
Realment internet és fantàstic. Només ens caldria executar uns quants capellans cada dia i fregir-li els ous al benedictu perquè el món fos maravellos.
Ja envalentonat i calent d’ orelles vaig recordar que la grandiositat d’internet és tan fràgil que sovint tot s’en va en orris per una lletra.
I vaig afegir les dos lletres amb què comença aquest blog, jb.
I les vaig afegir en el google.
Buenu, la realitat és un altre, per això el que es coneix sovint deixa de ser interessant, no ho sé, aquesta és la primera nota del blog.
La resta ja es veurà
dijous, 13 de març del 2008
dimarts, 11 de març del 2008
deu va trigar 7 dies en crear el mon
dios tardo 7 dias en crear el mundo
fa molts moolts dies que el pepe no ha aconseguit representació a girona
hace muchos muchos dias que el pp le dan por el pp en gerona
cosa que confirma, que si deu no existeix tampoc és massa important
perquè no es preocupa ni dels seus...
cosa que confirma que si dios no existe no es que importe demasiado
i si no se preocupa ni de los suyos,
millor que ens deixi en pau al ateus.
que estos cabrones son capazes de aprender a rezar i hasta ponerle un cirio a la santa de turno para que no tengamos representación.
esperem que girona sigui igual d'inmortal amb el pepe que amb els francesos.
dios tardo 7 dias en crear el mundo
fa molts moolts dies que el pepe no ha aconseguit representació a girona
hace muchos muchos dias que el pp le dan por el pp en gerona
cosa que confirma, que si deu no existeix tampoc és massa important
perquè no es preocupa ni dels seus...
cosa que confirma que si dios no existe no es que importe demasiado
i si no se preocupa ni de los suyos,
millor que ens deixi en pau al ateus.
que estos cabrones son capazes de aprender a rezar i hasta ponerle un cirio a la santa de turno para que no tengamos representación.
esperem que girona sigui igual d'inmortal amb el pepe que amb els francesos.
dimecres, 6 de febrer del 2008
un tenteempie
BÉBETE UN TENTEMPIÉ
Bébete un tentempié pero sentada
arrímate a tu sol si eres satélite
usa tus esperanzas como un sable
desmundízate a ciegas o descálzate
desmilagrate ahora/ poco a poco
quítate la ropita sin testigos
arrójale esa cáscara al espejo
preocúpate pregúntale prepárate
sobremuriente no/ sobreviviente
desde el carajo al cielo/ sin escalas
y si no vienen a buscar tu búsqueda
y te sientes pueril o mendicante
abandona por tu abandoneón
fabulízate de una vez por todas
métete en tu ropita nuevamente
mundízate milágrate y entonces
apróntate a salir y a salpicarte
calle abajo/ novada y renobada
pero antes de asomar la naricita
bebe otro tentempié/ por si las moscas
Subscriure's a:
Missatges (Atom)