el google

No cal fer-se la pregunta, per saber la grandiositat d’internet. Ahir vespre vaig aventurar-me, després de que em fessin la “pregunta” vaig llençar-me sense massa miraments.
Tinc que cosnfesar, que suposo que com a tothom, la idea m’havia rodat, però per un motiu o altre l havia posposat. No és que em fes por saber-ne el resultats; de fet estava i em sembla que encar estic, convençut de que malgrat tota la informació que corre per internet, dificilment algú es podia haver fixat en mi. (no perquè no sigui un tipus insteressant, com a minim sóc ample ) però és clar, cabron també una mica. Efectivament …una venjança. Segur que alguns, o molts, per ser sincers, per no parlar d’algunes o moltes podien haver utilitzat aquest mitjà per venjar-se. Efectivament. Aquest, inconcientment podria ser també un dels motius que ajornés la meba decisió.
D ’altra banda aquests internautes estan tots xiflats. El cas és que ahir m’ho varen preguntar i sense contemplacions, ho vaig fer.
Del neguit de la incertesa, vaig passar quasi a la decepció.
Tenia un departamento de 213.564 km² y 411.399 habitantes. La segona adquisició era un riu.
La tercera i mes preocupant, m’havien fet membre d’una banda suïsa de Folk Metal.
Després de quatre pàgines, em vaig reconciliar amb la comunitat internauta. Per fi havia trobat alguna cosa d’alçada. Un cantaor flamenco de Cadis.
La cosa prospera i em llenço sense compassió a obrir noves pàgines. I el desencant torna .
Però després d’unes planes d’avorriment (10 resultats per plana)
apareix l’explosió
Sóc el nº1 en el ranking de la cançó de l’estiu a Xile.
(adjunto el video per si no us ho creieu)
Realment internet és fantàstic. Només ens caldria executar uns quants capellans cada dia i fregir-li els ous al benedictu perquè el món fos maravellos.
Ja envalentonat i calent d’ orelles vaig recordar que la grandiositat d’internet és tan fràgil que sovint tot s’en va en orris per una lletra.
I vaig afegir les dos lletres amb què comença aquest blog, jb.
I les vaig afegir en el google.
Buenu, la realitat és un altre, per això el que es coneix sovint deixa de ser interessant, no ho sé, aquesta és la primera nota del blog.
La resta ja es veurà